Localització:
Està al costat de la plaça del País Valencià, entre aquesta i el carrer de l'església, dins el nucli històric.

Retolació:
El 22 de juny de 1936 es va aprovar en sessió ordinària canviar el nom de plaça Major per Emilio Castelar. Finalitzada la guerra, el Ple de l'Ajuntament celebrat el 8 d'abril de 1939 va acordar retolar-la com a plaza del Generalísimo Franco o del Caudillo. Finalment, la corporació municipal reunida en sessió plenària el 26 de març de 1980 acordà recuperar el nom històric de plaça Major.

Història i edificis:
La plaça actual és el resultat de l'enderrocament d'una illa de cases, tot i que s'ha mantingut la trama urbana per la conservació d'una casa destinada a llar del jubilat amb el front de façanes contigu, on la superfície demolida ha estat substituïda per un jardí.
En el marc d'aquesta plaça trobem diferents edificis d'una gran singularitat. En primer lloc l'Ateneu, construït aproximadament l'any 1910, mostra decoració modernista en la façana, i destaca sobretot per la riquesa de les reixeries de ferro forjat, mentre que a l'interior el vestíbul presenta una decoració pròpia de l'eclecticisme.
En els números 15 i 17 trobem un edifici construït cap al 1880, que ha estat rehabilitat com a Centre de Salut. La seua singularitat radica en l'estructura de tres plantes, ja que és l'únic cas d'aquesta època que hi ha a Picanya. L'interior s'organitzava al voltant de la caixa de l'escala, amb una vivenda a cada costat. Respon a una tipologia tradicional a les ciutats. La decoració de la façana es eclèctica amb balcons de ferro de fundició de motius geomètrics i embocadures de les obertures emmarcades per motllures i decoració clàssica.
L'altre edifici important dins la plaça és el convent. La part original de l'edifici data de finals del segle XIX, mentre que la part nova fou construïda el 1951 per l'arquitecte M. Romaní Miquel. Una part de l'edifici és una casa particular, mentre que l'altra part allotja el convent de "Las Auxiliares Parroquiales de Cristo Sacerdote". Presenta una decoració eclèctica on es barregen elements clàssics, barrocs i mudèjars de tradició castellana, on el ràfec és molt barroc i pronunciat. Es tracta, per tant, d'un llenguatge molt particular i alié a l'arquitectura local.
Per últim trobem també una casa de poble, en aquest cas construcció del segle XVIII, amb les finestres de l'andana allindades amb arc capalçat, balconera de fusteria i ferratge de tradició barroca i ràfec motllurat de secció còncava.
Per les actes municipals sabem que en una casa propietat de Francisco Martí Pastor, que havia confiscat l'Ajuntament, s'acordà el 6 de maig de 1937 la instal!lació d'una escola nacional.
L'any 1973 van ser adquirides les cases que més tard s'enderrocarien per a construir la nova plaça que fou inaugurada juntament amb la del País València pel President preautonòmic de la Generalitat Valenciana l'11 d'abril de 1981.