Localització: Es troba vora barranc entre les avingudes de Ricard Capella i Sanchis Guarner, enfront del pont vell, al nucli històric de Picanya (C3).

Retolació: Segons ens mostra el rètol ceràmic existent sobre la façana de l'església, aquesta plaça ja s'anomenava plaça de la Constitució l'any 1836. El 22 de juny de 1936 es va aprovar en sessió ordinària, a l'Ajuntament de Picanya el canvi de nom d'alguns carrers entre ells el de la Plaça que aleshores s'anomenava de l'Església que s'anomenà plaça de la República. En finalitzar la guerra tornà a canviar el nom pel de plaça de Calvo Sotelo, i posteriorment, el 30 de maig de 1979 s'acordà el canvi de nom pel de plaça de la Constitució.

Significat: La constitució és la llei fonamental d'un estat que estableix els drets bàsics del ciutadà i el funcionament de les seues institucions.
El constitucionalisme escrit naix, prescindint de l'Instrument of Government de Cromwell (1653), amb la Constitució dels Estats Units de 1787, sens dubte la més vella del món, a la qual va seguir amb la revolució Francesa la Constitució d'aquest país en 1791.
Pel que fa a Espanya la història de la constitució comença en 1812. El seu trajecte ha comptat amb buits importants, entre els quals cal destacar el comprés entre 1939 i 1978 que, coincidint amb la dictadura del General Franco, privà Espanya d'un règim constitucional i de llibertats. Però aquest no ha estat l'únic, ja que si recordem un poc la història d'Espanya, una de les coses que la caracteritzen ha estat la constant inestabilitat constitucional, sobretot en el segle XIX.
L'actual Constitució Espanyola data de 1978. Adolfo Suárez aconseguí que les Corts Orgàniques del Règim, aprovaren la Llei per a la Reforma Política, que fou sotmesa a referèndum de la nació el 15 de desembre de 1976. Amb una participació del 76 %, hom li donà suport un 94 % dels sufragis.
Al llarg de 1977, altres fets i normes significatives donaren forma al procés iniciat, entre les quals cal destacar el Decret-Llei d'Associació Política de febrer de 1977, el de llibertat d'expressió i informació i la ratificació de les Resolucions de l'ONU relatives a drets fonamentals. Aquest procés es tancà amb el Decret-Llei, l'1 d'abril de 1977 que convoca les primeres eleccions democràtiques després de quaranta-un anys. El 6 de desembre el poble va donar el seu suport a la nova Constitució que va entrar en vigor el 29 de desembre de 1978.

Història i edificis: Allí es trobava l'antic ajuntament que tanca una plaça que ara queda totalment oberta de cara al pont, que va ser enderrocat per haver resultat greument afectat pel desbordament del barranc en la riuada de 1957. La plaça compta amb la presència de l'església que domina tot el conjunt. La primera església de Picanya va ser fundada sota l'advocació dels Sants Pere i Pau, impulsada per la reconquesta i la posterior repoblació de les terres de l'Horta en que jugà un paper important l'encomana de l'Hospital. L'església depengué del rector de Torrent fins el 1580, any de la visita pastoral realitzada per l'arquebisbe de València Joan de Ribera en la qual anuncià el nomenament d'un vicari per a Picanya i Vistabella. En 1677 és quan apareix per primera vegada la Verge de Montserrat com a Titular de la parròquia de Picanya.
L'edifici actual presenta una planta de creu llatina amb el transepte poc remarcat a l'exterior i d'una sola nau a l'interior amb capelles laterals entre els contraforts, comunicades entre elles per un corredor. Sobre el transepte s'eleva una cúpula sobre petxines decorades amb pintures al fresc. Les últimes transformacions, del 1985, han suposat la creació de tota una nau lateral en la zona de la sagristia on abans hi havia el pati o l'hort de la casa abadia.
La façana ha estat molt transformada, ja que tot l'edifici es va veure afectat pels esdeveniments de la Guerra Civil, i sols destaca la torre campanar amb una alçada de 32 m. La sala de campanes presenta una obertura per cada costat allindades amb d'arcs de mig punt emmarcats per dobles pilastres d'ordre dòric. Sobre aquest cos s'alça un remat construït l'any 1957, per a la col!locació d'altaveus, que imiten la part inferior.
Al costat de l'església trobem també la casa abadia. És una casa de planta baixa i pis, que mostra un llenguatge eclèctic de finals del segle XIX. La façana ha estat reformada, on s'han introduït finestres horitzontals en la planta baixa. Durant la Guerra Civil l'edifici va ser confiscat i es va utilitzar com a escola pública.
La casa número 1 destaca per la seua acurada composició amb tres obertures per planta, unides per un balcó corregut al pis superior. La façana es remata amb un ampit massís amb un ressalt mixtilini sobre l'eix de simetria de la composició. Alló més destacable és el conjunt de reixes de ferro forjat amb motius decoratius provinents dels repertoris "sezession".
La paret mitgera de la casa que forma racó amb l'església s'ha decorat amb un mural pintat quan es va restaurar el campanar cap a finals de la dècada dels anys vuitanta. En ell s'integren alguns elements arquitectònics existents, com ara el remat triangular de la teulada i dues finestres. A l'altre costat s'obri un gran arc que ens mostra a manera de "trompe-l'oeil" una vista en perspectiva d'un espai urbà.

Espècies vegetals: Abies pinsapo, Acer negundo, Cupressus sempervirens, Ligustrum folver, Melia azedarach, Morus alba, Phoenix dactylifera, Pinus pinea, Platanus hispanica, Populus alba "Bolleana", Prunus avium, Prunus pisardii, Thuja occidentalis i Yucca elephantipe.