Localització: Es troba vora barranc, formant part del conjunt del carrer del Sol dins el nucli històric de Vistabella (C3).

Retolació: Acord del Ple de l'Ajuntament celebrat el 7 de març de 2002.

Significat: Francisco Tomás i Valiente va nàixer a Alboraia el 8 de desembre de 1932, en el si d'una família republicana, i va ser assassinat en el seu despatx de la Universitat Autònoma de Madrid el 14 de gener de 1996. Inicià la docència a València i després es traslladà a la Universitat de Salamanca, on finalitzà la seua carrera com a catedràtic d'Història del Dret en la Universitat Autònoma de Madrid. Fou company de promoció del professor Manuel Broseta, també víctima del terrorisme. En el moment de la seua mort estava considerat com el més prestigiós historiador de Dret d'Espanya.
Entre la seua àmplia bibliografia trobem Los validos en la monarquía absoluta, El marco político de la desamortización en España, La venta de oficios en Indias, La tortura judicial en España, Manual de Historia del Derecho en España o Gobierno e instituciones en la España del Antiguo Régimen.
En 1972 ingressà com a membre del "Instituto Internacional de Historia del Derecho Indiano (hispanoamericano)" i fou Premi Nacional d'Història en 1991 amb el llibre La era isabelina y el sexenio revolucionario. Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de la Història des de 1985 i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Salamanca en 1995, fou també membre de la Comissió d'arbitratge de la Conferència per a la Pau a Iugoslàvia en 1991 i Conseller Permanent de l'Estat des de 1995.
Juntament amb d'altres insignes juristes, fou el pare de la Constitució de 1978, i en 1980 el Congrés dels Diputats proposà el seu nom al Rei per tal de ser nomenat membre del Tribunal Constitucional, institució de la qual formaria part durant dotze anys (el màxim que permet la llei), i en fou elegit en 1986 President. Després d'aquest període renuncia a iniciar una carrera política per tal de mantenir la imatge d'independència assolida després dels 12 anys de treball en el Tribunal Constitucional. Decideix així doncs, tornar a la docència per impartir classes en la Universitat Autònoma de Madrid.
Treballà intensament també escrivint innumerables articles i col!laborà assíduament en El País per tal d'oferir la seua qualificada opinió. Dos dies abans de la seua mort el catedràtic envià al diari el seu últim article, una reflexió sobre l'assassinat de Fernando Múgica demanant unitat en la lluita contra ETA: "Nos va la vida, la del Estado que necesitamos y la nuestra individual, porque cada vez que matan a un hombre en la calle nos matan un poco a cada uno de nosotros".

.
.

.