Localització: Situat vora barranc dins el nucli antic de Vistabella, comença al carrer de València i acaba al carrer de la séquia de Montcada (C4).

Retolació: El 22 de juny de 1936 el Ple de l'Ajuntament va acordar el canvi de nom del carrer de l'Almassereta per la carrer de Víctor Hugo. El 8
d'abril de 1939 tornà a recuperar el nom anterior de carrer de l'Almassereta.

Significat: Almassereta és un diminutiu d'almàssera, que era el lloc on es transformaven les olives en oli. Aquest espai estava present en les cases de llauradors més acomodades per a fer l'oli que collien en les terres de la seua propietat. A la població de Picanya els nostres majors recorden l'existència de tres almàsseres en cases particulars, a on els veïns i veïnes portaven les olives per a transformar-les en oli, localitzades al carrer del Sol, al carrer Major i a una casa de l'antiga plaça de l'Església, ara plaça de la Constitució. A la rotonda de l'Almàssera o de les eines podem trobar un molí d'oli i una premsa per recordar el seu funcionament i ús.
L'almàssera o molí d'oli normalment es localitza dins la casa de llauradors junt al corral. L'oliva es col!locava en la tremuja, caixó de fusta unit mitjançant un arbre vertical a una pedra giratòria que, posada en moviment de rotació per un animal de càrrega, va esclafant les olives que van caient per la finestra de la tremuja. Quan l'oliva està mòlta i reduïda a pasta, es recull, es carrega amb les gavetes de fusta i es col!loca dins unes estores d'espart de forma circular anomenades esportins. Aquests es van col!locant plens de pasta un sobre l'altre dins la premsa. Quan es completa la seua càrrega, es fa pressió sobre els esportins i s'obté l'oli, que cau a una basseta d'on s'arreplega i es guarda a les gerres de la cambra de l'oli. Les premsades es repeteixen, i a cada nova pressió ix un oli de qualitat més baixa, sobretot quan per afavorir l'extracció es posa en els esportins certa quantitat d'aigua bullint.
Història i edificis: La situació privilegiada del conjunt d'edificis formant façana al barranc de Torrent, li atorga una gran vistositat dins l'escena urbana que es veu reforçada per la seua unitat edilícia. La majoria de les cases son del segle XIX i s'hi poden diferenciar dues tipologies constructives: la casa de poble, de dues altures, amb la coberta de dues aigües amb teula àrab, i la casa de jornaler, normalment d'una planta. Tot i que es tracta de tipologies diferents, l'aspecte exterior ens ofereix uns trets comuns amb façanes emblanquinades que presenten el mateix esquema compositiu pel que fa a la distribució de les obertures, la qual cosa contribueix a atorgar una certa unitat al conjunt. Encara hi podem vore també com les últimes cases estan fetes amb murs de tova. Aquesta tècnica constructiva era molt utilitzada a l'horta, sobretot per a construccions auxiliars i de reduïda grandària com ara barraques, pallisses i petites cases disperses, tot considerant la menor capacitat de resistència a les càrregues dels murs fets amb aquest material.
L'any 2004 han finalitzat les obres de renovació urbana del carrer consistents en un repavimentat amb llambodins de formigó, la plantació de noves espècies arbòries, la substitució de les conduccions d'aigua potable i la instal!lació de la xarxa de distribució de gas natural, atorgant d'aquesta manera una gran qualitat a aquest entorn urbà.

.

.
.

.